divendres, 1 de juliol de 2011

Mosquit tigre


Aquest és el famós mosquit tigre, tot i així no solem evitar la seva propagació, per a fer-ho, la forma més senzilla, efectiva i econòmica, és EVITAR LES ACUMULACIONS D'AIGUA:
  • Eliminar els objectes que puguin acumular aigua o buidar-la dos cops per setmana (gerros, cendrers, abeuradors, joguines, plats de sota els testos, piscines de plàstic...).
  • Evitar els forats o depressions del terra on es pugui acumular aigua i tapar els forats dels troncs d'arbres omplint-los de sorra.
  • Tapar hermèticament, amb tapa o tela mosquitera, els dipòsits d'aigua per regar i safareigs.
  • Posar sota cobert barques, carretons o remolcs, o bé, posar-los cap per avall o tapar-los amb una lona. Eliminar (deixalleria) els pneumàtics vells.
  • Posar peixos vermells que es menjaran les larves de mosquit en basses ornamentals i fonts de jardí.
  • Netejar les fulles de les canaleres de teulats i terrasses.  
  • Buidar l'aigua o tractar-la amb un producte larvicida d'embornals i desaigües. 
  • Els pneumàtics s’han de mantenir secs i sota cobert.

El mosquit tigre també pot ser vector (transmissor) de malalties com el virus Chikungunya, així
com del virus del dengue en moltes zones del món, aquestes malaties cal recordar que no tenen vacuna.

De moment no es donen gaires casos aquí  a Europa  (l'any passat hi van haver infeccions de les dues malaties a França), però cal tenir en compte que la distribució del mosquit encara està en un estadi molt primerenc.

Mesures per evitar les picades del mosquit:

  • Evitar l’entrada del mosquit als edificis instal·lant tela de mosquitera que n’impedeixi el pas per finestres, portes i altres obertures.
  • Portar roba de màniga llarga i pantalons llargs (millor si són de color clar), així com mitjons.
  • Limitar les activitats a l’exterior a les hores de més activitat del mosquit.
També es pot optar per l’ús de productes repel·lents per a la pell. En aquest cas, cal tenir en
compte les consideracions següents:
  • Cal limitar-ne l’ús a les activitats que hagueu de fer a l’exterior i només durant el temps necessari.
  • Cal complir estrictament les instruccions d’ús que figuren a l’etiqueta del producte, especialment pel que fa al nombre d’aplicacions diàries permeses.
  • Cal evitar-ne l’aplicació en infants menors de 2 anys i, sempre que es pugui, també en els infants més grans. No s’ha de posar el repel·lent a les mans dels infants, ja que se les poden portar a la boca o als ulls. En infants menors de 2 anys només s’han d’utilitzar sota prescripció pediàtrica.
  • En general, cal evitar aplicar el producte a la cara.
  • Quan ja no sigui necessari el repel·lent, cal netejar bé la pell amb aigua i sabó, així com la roba que hi hagi estat en contacte amb el producte, ja que se n’ha d’evitar l’exposició continuada.
  • Si es presenta algun tipus de reacció a la pell, cal rentar-se bé la zona amb aigua i sabó i consultar el metge.

Les mesures que cal adoptar en cas de picada:

Davant la picada de mosquit tigre cal actuar, de forma general, com en la resta de picades
de mosquits. En aquest sentit, cal rentar i desinfectar bé la zona de la picada i portar a
terme un tractament simptomàtic. En cas que persisteixin les molèsties, es recomana
consultar el metge.

Més informació:

Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Estratègia per a la prevenció i el control de mosquit tigre a Catalunya.

Fullet informatiu
Cartell 

Vallformosa

Lloc ocupat pels pobladors de la Marca. Ara és el territori que va des de Servitge fins a Rajadell, al terme de Rajadell, a la comarca del Bages.

Era una zona boscosa, bàsicament formada per alzines, feréstega i perillosa perquè no estava sota la protecció de cap senyor. Els colons que al segle X hi van arribar per poblar la zona van haver de fer una feina molt dura per convertir una zona verge i inhòspita en un territori de conreu i pastura. Primer calia tallar arbres, arrencar-ne les soques, desbrossar les garrigues, rompre la terra i construir-hi feixes, i tot això fer-ho amb estris i materials molt rudimentaris. Després ja podien sembrar, i si els desastres naturals i els assalts dels uns i dels altres no ho impedien, arribava l'hora de la collita. La feina va donar fruit, fins al punt que, l'any 977, el comte Borrell II els va disputar la propietat d'aquelles terres.

* Extret de la série de TV3 Històries de Catalunya
 

Disseny: voliac