dimarts, 26 de febrer de 2013

Entrevista a l'alcalde Rajadell, Joan Costa i Plans

Transcrivim una entrevista feta a l'alcalde i publicada a la web alcaldes.edu el mes de gener, en la qual parla sobre Rajadell, l'ajuntament, actualitat i altres temes del municipi.

Vostè porta com alcalde des del 1991. I l’any passat va tornar a ser escollit per cinquè mandat consecutiu. Quin és el secret? Miri, suposo que deu ser pel treball que he intentat fer al poble. Sempre he procurat donar un servei als meus veïns i estar interiorment tranquil amb les meves decisions, sense que pugui tenir cap remordiment. Normalment els alcaldes o regidors sempre quan tenim un projecte o una situació al davant, tenim diferents alternatives. I com que no n’hi ha cap que sigui la millor ni la més complerta, t’has d’arriscar sempre, però ho has de fer amb la certesa que tot serà a fi de bé.

Amb tant pocs habitants, vostè deu conèixer a tothom.
Sí, el municipi té 560 habitants, el que passa és que estem disseminats. Tenim cinc nuclis urbans: Nucli Antic-Molins, Can Servitge, Les Casetes, L’Estació i Monistrolet, separats a més entre ells. I això sense computar les més de 125 masies rurals que hi ha censades.

I de què viu la gent?
Hi ha una part que podríem dir la tradicional, la que viu de l’agricultura i les granges. N’hi ha una altra que viu de treballs fora del municipi, als sectors de serveis i la indústria. Val a dir que tenim projectat un polígon industrial, però de moment està aturat, hi ha propostes però donada la situació general actual, és difícil trobar un inversor potent i que aporti qualitat i valor afegit al municipi. Al polígon, fins ara, s’ha fet una inversió aproximada d’uns tres milions d’euros, una part important d’aquesta han estat subvencions estatals, hem apostat fort.

Una quantitat prou important
Sí, en el seu moment vam estalviar, invertint alguns en la instal·lació de serveis com les telecomunicacions, aigua, llum, clavegueres, en aquest polígon. El cert és que hem tingut alguns ingressos atípics però no hem gastat més del què ingressàvem.

També hauran invertit en el poble.
Sí, es clar. Hi ha hagut molta inversió en la canalització d’aigües residuals i pluvials, soterrat línies elèctriques i telecomunicacions, en el Servei d’aigua potable a totes les masies del municipi, però és cert que actualment hem restringit molt les despeses en general, i en el capítol de personal, ja que no gastem ni un euro més que el que ens aporta el nostre pressupost.

Quins atractius té Rajadell per a què la gent vingui a visitar-ho?
Miri, sobretot per la restauració i espais oberts a la pràctica esportiva i que aporten molta afluència de persones sobretot els caps de setmana.

Però vostès tenen una llarga tradició agrícola
Sí, Rajadell ha viscut del camp la major part de la vida. Actualment s’ha derivat en una petita part de la població, la resta, viu d’activitats que desenvolupa en altres poblacions degut a les bones comunicacions existents. Entre el segle XIII i el XV es va convertir en un nucli molt important del cultiu de safrà que era exportat a diversos països europeus. A partir del segle XVIII, s’intensifica el conreu de la vinya, oli, blat i sobretot el vi fins al desastre de la fil·loxera.
Com a patrimoni d’aquesta tradició tenim exposats en el museu- pinacoteca una bona quantitat d’estris que s’han fet servir per treballar el camp durant generacions i que ja resulten desconeguts per les noves generacions actuals.

Alguna cosa més?
Tenim oberta una oficina de turisme que els dissabtes i diumenges es programen visites guiades per conèixer el nucli antic del poble, el Molí d’oli i altres llocs d’interès com el castell de Rajadell, que és de propietat privada i que malauradament en aquests moments es troba en mal estat i no es pot visitar. Ara hi estem treballant en això, encara que com pot suposar i amb els temps que corren, són despeses molt difícilment assumibles, però el Castell un dia o altre es rehabilitarà, és el símbol de Rajadell.

Però  deu ser un dels elements més emblemàtics de la població, oi?
Sí, en aquests moments estem parlant amb els propietaris i si bé el cost d’adquisició podria semblar assumible, en canvi, el de restauració es inassolible dins el nostre pressupost. Per altre part, l’edifici per la seva situació dins el nucli antic de la població requereix un manteniment constant.

I també tenen altres elements patrimonials?
Sí, l’entorn de la Plaça de l’Església de Sant Iscle i Santa Victòria, la vila romana de Sant Amanç, que és força visitada, i la Sínia del Perich que antigament servia per elevar l’aigua de la riera. Encara funciona perquè el propietari l’ha restaurada i és visitable.

Vida cultural sí que en tenen, doncs
Doncs sí. Tenim  una plaça de l’església que és un teatre a l’aire lliure, i a l’estiu s’hi organitzen diversos espectacles ja que resulta molt acollidora. Entre els més destacats, uns tallers de Gospel que fan que ens visitin més de 150 persones d’arreu de l’Estat, i fins i tot gent de l’estranger, com els Estats Units. Ah, i també tenim actuacions de música clàssica. Sí, aquí el tema cultural està molt arrelat.

La gent s’hi deu implicar, llavors
Diguem que es brinda a col·laborar amb l’Ajuntament. Nosaltres ens esforcem per a què la gent pugui anar als concerts de franc.

I com es veu des de Rajadell propostes com la supressió de municipis?
Doncs ja pot comptar. És un error greu,  perquè els municipis poden ser petits però tenim a mà tots els problemes i incidències que puguin passar i que les podem resoldre millor, de fet penso que molts municipis petits ens n’estem sortint més bé que no pas molts de grans. En els municipis grans no hi ha la proximitat de l’administració a l’hora de resoldre els problemes dels ciutadans, cada poble té les seves costums, les seves festes, les seves tradicions. Són coses que formen part del patrimoni del poble i de la seva gent.

I respecte la reducció de regidors?
Miri, en el meu poble els regidors no viuen del que guanyen a l’Ajuntament. El regidor té un treball professional que no és la política, ja que aquí tot va molt justet, el regidor no només té la regidoria, sinó vàries, hi ha reunions i moltes coses a planificar i a gestionar. L’Alcalde és el comodí que supleix on els altres companys no poden arribar.

I com s’organitzen vostès?
Cada dimecres tenim reunió. Ens trobem els regidors i exposem el que ha passat dia a dia durant la setmana, perquè els temes els portem així, dia a dia. Jo per exemple, que sempre he pogut governar amb majoria, no he tingut cap problema en incorporar a algú d’uns altres partits, integrar-lo a l’equip de govern i tirar del carro junts. Aquesta manera de fer i conèixer tant a la gent aporta confiança però també seguretat a l’hora d’actuar, si s’ha fet alguna cosa malament, doncs es posa sobre la taula i es mira de posar-hi remei.

També es qüestiona el paper dels Consells Comarcals?
Tothom hi dirà la seva, però a nosaltres ens és útil, hi ha molts serveis que prestem amb col·laboració amb el Consell Comarcal i altres Ajuntaments: Servei de transport escolar, assessorament tècnic informàtic a l’Ajuntament, Serveis Socials, Dinamització Social, transport integrat, assistència tècnica... Hi ha serveis que es podrien mancomunar, per a què així es podrien estalviar despeses innecessàries. Però no tot serveix.

També deuen tenir regulat el servei de Deixalleria
Sí, formem part del Consorci de Residus de totes les poblacions del Bages. Això inclou serveis com la recollida selectiva i deixalleries, per a la recollida orgànica i de rebuig estem Mancomunats juntament amb 4 poblacions veïnes d’àmbit rural com nosaltres. Tot i així, els costos de transport i recollida resulten elevats tenint en compte la dispersió del territori, a més cal afegir-hi els costos de tractament i les taxes que s’apliquen en el rebuig, tenim com a resultat un rebut amb un import elevat que han d’assumir els veïns. Actualment tenim un dèficit important amb el rebuig, per manca de sensibilitat d’una part d’usuaris en classificar i dipositar adequadament els residus domèstics.

Vosaltres pertanyeu a l’Associació de Municipis per a la Independència. Com es treballa des de Rajadell per la Independència?
Doncs mira, seguint una mica la gent, escoltant les seves opinions, veient genèricament cap a on va tot plegat i seguint el camí que en certa forma es va començar a veure a partir de l’Onze de Setembre, on la gent va manifestar-se que així no es podia continuar.

El resultat de les Eleccions, però, sembla que ho ha capgirat una mica tot. Creu que l’Artur Mas continuarà volent fer un Estat Propi?
Jo crec que sí, hem fet un pas molt important que ara és molt difícil tornar enrere. Així que cal continuar tot i que evidentment, ens trobarem encara molts obstacles.

I com veu Catalunya en general?
Miri, tinc setanta anys, així que la meva visió és la d’una persona que ha viscut la postguerra, i que per tant ha conegut la duresa d’uns anys difícils. Però tot ha canviat moltíssim i és qüestió d’adaptar-se a uns temps que ens han anat proporcionant moltes millores. Però també és cert que els valors s’han anat desvirtuant. I això no deixa de ser preocupant.

La crisi ha obligat a replantejar moltes coses?
L’essència de la persona són els seus valors, en aquest sentit, he procurat portar-ho a la vida personal però també a la gestió municipal, a l’Ajuntament, per exemple, sempre hem fet les coses amb la màxima prudència i procurant complir la legalitat.

Vallformosa

Lloc ocupat pels pobladors de la Marca. Ara és el territori que va des de Servitge fins a Rajadell, al terme de Rajadell, a la comarca del Bages.

Era una zona boscosa, bàsicament formada per alzines, feréstega i perillosa perquè no estava sota la protecció de cap senyor. Els colons que al segle X hi van arribar per poblar la zona van haver de fer una feina molt dura per convertir una zona verge i inhòspita en un territori de conreu i pastura. Primer calia tallar arbres, arrencar-ne les soques, desbrossar les garrigues, rompre la terra i construir-hi feixes, i tot això fer-ho amb estris i materials molt rudimentaris. Després ja podien sembrar, i si els desastres naturals i els assalts dels uns i dels altres no ho impedien, arribava l'hora de la collita. La feina va donar fruit, fins al punt que, l'any 977, el comte Borrell II els va disputar la propietat d'aquelles terres.

* Extret de la série de TV3 Històries de Catalunya
 

Disseny: voliac