dijous, 14 de maig de 2015

Una nova llei posa en perill el sistema de serveis socials del nostre poble

Una nova llei del govern central, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), posa en perill el sistema de serveis socials del nostre poble

La Llei 27/2013 del 27 de desembre del 2013, l’LRSAL, aprovada pel Govern del Partit Popular és del tot recentralitzadora. Amb l’excusa de clarificar les competències municipals per evitar-ne la duplicitat amb les d’altres administracions, racionalitzar estructures d’acord amb els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera, garantir el control financer i pressupostari i evitar intervencions administratives desproporcionades, buida de competències els ens locals i en dificulta el seu exercici.

En matèria de serveis socials, l’LRSAL desplaça la competència dels serveis socials que actualment presten els municipis a les Comunitats Autònomes. Als municipis tant sols els queden les funcions d’avaluació i informació de les necessitats socials i l‘atenció immediata a persones en risc d’exclusió social – com diu un document elaborat pel Col·legi de Treball Social de Catalunya – “fer de bombers davant de situacions límits”, tot el contrari del que s’entén i es practica des dels serveis socials de proximitat de caràcter municipal.

Així, els ajuntaments de Catalunya només podran assumir noves  competències en el cas que la Generalitat de Catalunya, com a administració amb competències i que a més exerceix la tutela financera als ens locals, n’informi favorablement en el sentit que no es produeixen duplicitat de competències i no afecti la sostenibilitat financera de l’ens local. Els informes són vinculants. Per tant, és una altra administració la que decidirà si els ajuntaments poden prestar  aquest servei, més enllà de la mínima expressió que en fa l’LRSAL, minimitzant el principi d’autonomia local.

Aquesta nova regulació suposa a la pràctica l’eliminació de l’àmbit competencial local, entre d’altres, els serveis de proximitat que duen a terme las administracions locals com: l’atenció a la infància, a persones grans, a persones amb disminucions físiques, psíquiques o sensorials, situacions d’atur... perjudica a les persones que més ho necessiten i té una repercussió directa en la qualitat dels serveis.

La nova llei, doncs, no situa les persones en el centre dels serveis socials en condicions d’igualtat, eliminant obstacles, flexibilitzant i adaptant els serveis a les noves realitats. Entra en total contradicció amb les recomanacions de la Comunitat Europea, - Tractat de Lisboa del 28 d’abril del 2006 – on s’estableix la necessitat d’uns serveis socials de proximitat amb la integració marcada d’una tradició cultural (local)... i adverteix que la proximitat entre els serveis i els ciutadans, permet tenir present les necessitats específiques dels mateixos”.

La llei atempta de forma sistemàtica contra el Sistema Públic de Serveis Socials, i entra en total contradicció amb la Llei Catalana de Serveis Socials i la seva cartera de serveis, elaborada per la Generalitat de Catalunya l’any 2007. Podem afirmar que estem davant d’un retrocés de l’Estat de Benestar construït durant els últims 30 anys i que té com a data fixada el 31 de desembre de 2015. Data aquesta darrera en que s’obliga a les comunitats autònomes a assumir les competències en matèria de serveis socials que fins ara prestaven els ajuntaments.

Vallformosa

Lloc ocupat pels pobladors de la Marca. Ara és el territori que va des de Servitge fins a Rajadell, al terme de Rajadell, a la comarca del Bages.

Era una zona boscosa, bàsicament formada per alzines, feréstega i perillosa perquè no estava sota la protecció de cap senyor. Els colons que al segle X hi van arribar per poblar la zona van haver de fer una feina molt dura per convertir una zona verge i inhòspita en un territori de conreu i pastura. Primer calia tallar arbres, arrencar-ne les soques, desbrossar les garrigues, rompre la terra i construir-hi feixes, i tot això fer-ho amb estris i materials molt rudimentaris. Després ja podien sembrar, i si els desastres naturals i els assalts dels uns i dels altres no ho impedien, arribava l'hora de la collita. La feina va donar fruit, fins al punt que, l'any 977, el comte Borrell II els va disputar la propietat d'aquelles terres.

* Extret de la série de TV3 Històries de Catalunya
 

Disseny: voliac