dijous, 4 d’octubre de 2012

Comença la instal·lació de les baranes de protecció al pont del Suanya

Els ajuntaments de Manresa i Rajadell financen al 50% una actuació que té un cost d'uns 5.000 euros. 

Els treballs d'instal·lació de les baranes de protecció del pont del Suanya han començat aquest dimecres amb l'objectiu que el muntatge quedi enllestit aquesta setmana. L'actuació està finançada al 50% pels ajuntaments de Manresa i Rajadell i té un pressupost d'uns 5.000 euros.

El muntatge de la barana, una reivindicació històrica dels pagesos i veïns de la zona, es fruit de l'acord signat el passat 6 de juny entre els alcaldes de Manresa, Valentí Junyent, i de Rajadell, Joan Costa, pel qual s’acordava el finançament conjunt dels treballs. L’Ajuntament de Manresa ha estat l’encarregat de gestionar l’obra de construcció i muntatge de les baranes.

L’obra, que té per objectiu millorar la seguretat en aquest punt, consisteix en executar un peus metàl·lics ancorats al forjat del pont subjectats amb tacs d'acer inoxidable, que suporten la barana metàl·lica de la part inferir i un tram de barana confeccionada amb pals de fusta massissa de 14 cm. de diàmetre.



Font: Ajuntament de Manresa

Al final ha estat possible portar a terme aquesta vella reivindicació dels veïns de Can Servitge, gràcies a la tasca feta per l'Associació de Veïns de Sant Salvador de Vallformosa i a la bona entesa que hi ha actualment entre els ajuntaments de Manresa i Rajadell.

Vallformosa

Lloc ocupat pels pobladors de la Marca. Ara és el territori que va des de Servitge fins a Rajadell, al terme de Rajadell, a la comarca del Bages.

Era una zona boscosa, bàsicament formada per alzines, feréstega i perillosa perquè no estava sota la protecció de cap senyor. Els colons que al segle X hi van arribar per poblar la zona van haver de fer una feina molt dura per convertir una zona verge i inhòspita en un territori de conreu i pastura. Primer calia tallar arbres, arrencar-ne les soques, desbrossar les garrigues, rompre la terra i construir-hi feixes, i tot això fer-ho amb estris i materials molt rudimentaris. Després ja podien sembrar, i si els desastres naturals i els assalts dels uns i dels altres no ho impedien, arribava l'hora de la collita. La feina va donar fruit, fins al punt que, l'any 977, el comte Borrell II els va disputar la propietat d'aquelles terres.

* Extret de la série de TV3 Històries de Catalunya
 

Disseny: voliac